El Sindicat de Poble de Vilamajor, així com altres col·lectius del moviment pel dret a l’habitatge, sortim al reportatge 30 minuts emès el 7 de març a TV3: “Un dret en venda”.

Mireu el documental sencer, val la pena:

ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/un-dret-en-venda/video/6088054

Fragment on sortim:

Georgina Pujol, redactora del documental, escriu aquestes reflexions: “L’habitatge és un dret o un actiu financer?”

ccma.cat/tv3/30-minuts/lhabitatge-es-un-dret-o-un-actiu-financera/noticia/3081514

Us heu plantejat mai què faríeu si rebéssiu una pensió mínima de 500 euros, tinguéssiu 65 anys, no poguéssiu pagar el lloguer i l’administració només us oferís ajuda amb els aliments? I si fóssiu una mare soltera amb tres criatures que, malgrat tenir feina i cobrar uns 900 euros al mes, el sou no us arribés per cobrir les despeses del lloguer, la llum, el gas, l’aigua, el menjar…?  I la resposta oficial és que no hi ha pisos d’emergència social disponibles per a tanta demanda. 

Emmarqueu-ho en un context de pandèmia global, en què l’habitatge és clau per poder preservar la salut. Abans que la Covid entrés a les nostres vides, ja hi havia un milió de persones en situació d’exclusió residencial només al voltant de Barcelona. I durant el 2020, a Catalunya, s’han executat 5.737 desnonaments.

Els casos que us exposo a l’inici d’aquest article són els de les protagonistes del reportatge “Un dret en venda“. Totes dues han trobat una solució d’emergència il·lícita per sortir-se’n. Tot i que l’únic que desitgen és un contracte de lloguer assequible que s’adeqüi als seus ingressos, un passaport cap a la tranquil·litat i l’estabilitat. I és que quan l’Estat deixa de fer la seva funció social i no garanteix el dret a l’habitatge, alguns ciutadans es busquen la vida per sobreviure, saltant-se la llei. 

Les nostres protagonistes són dones, i és que són les més nombroses en les assemblees dels sindicats d’habitatge i de les diferents Plataformes d’Afectats per a la Hipoteca (PAH). Quan vam plantejar-nos fer aquest reportatge, no teníem la intenció de parlar de les ocupacions. Volíem mostrar persones que lluitaven per poder pagar el lloguer, ofegades pels preus abusius del mercat immobiliari. No només a Barcelona, sinó arreu de Catalunya. La nostra sorpresa va ser quan vam començar a assistir a assemblees de barri i de la PAH, i ens vam adonar que molts dels casos que ressonaven en els seus locals, eren famílies o persones vulnerables que ocupaven pisos de bancs, i fons d’inversió oportunistes o voltors. En alguns casos, eren les mateixes persones que havien estat desnonades pels bancs anys enrere, durant la crisi financera del 2008; que havien aconseguit quedar-se al mateix habitatge on vivien, amb un lloguer social del banc. Però ara es troben vivint-hi com a ocupants perquè ha finalitzat el contracte i no els hi volen renovar. Altres famílies han hagut de buscar-se la vida pel seu compte i ocupar un pis d’un gran fons d’inversió. 

(…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.