L’estiu de 2020 ha estat marcat per una gran campanya contra l’ocupació: notícies plenes de casos on algunes persones es trobaven que els hi havien entrat a casa mentre eren fora. Tanmateix, la realitat és ben diferent: a Catalunya, el 82% de les ocupacions no són de cases de particulars, sinó de pisos de bancs i grans tenidors (més de 10 immobles en propietat). Són justament aquests, com ara la Sareb, els que han promogut la campanya, per protegir-se i poder seguir especulant amb l’habitatge, pràctica que ens ha portat a una crisi del preu dels lloguers (han pujat un 40% en els últims 5 anys) i de desnonaments.

A Vilamajor no en som una excepció: les veïnes som víctimes de la pujada dels lloguers, d’una mitjana de 710€ a Sant Pere i 607€ a Sant Antoni. I ho notem dia a dia, veient les cues a Càritas o comprovant que, des de fa 10 anys, marxen més joves del poble que les que arriben, mentre que al poble hi ha 132 habitatges buits de bancs i fons voltor.

El Sindicat de Poble de Vilamajor ja fa més d’un any que treballem des del suport mutu per construir una alternativa a aquesta situació. Negociem lloguers amb les propietats, ens defensem col·lectivament d’abusos a la feina i, també, reallotgem les famílies que no tenen cap alternativa en un pis buit d’un banc o gran tenidor.

Ens neguem a haver de marxar del poble per lloguers impagables. Ens neguem a haver de suportar condicions indignes de feina i vida. Abans les veïnes que els bancs i els especuladors!

#EnsQuedem a Vilamajor!