En aquesta tercera Història de Vilamajor parlem amb l’Antonio, veí de Sant Pere fins el gener passat, quan per una pujada abusiva de lloguer va haver de buscar casa en un altre poble. L’Antonio vivia a Sant Pere, molt a prop de la Torre Roja. Amb dos fills a càrrec, es trobava en una situació prou bona, fins que l’empresa on treballava li va deixar de pagar. Durant dos mesos va poder sostenir la situació, però a partir del tercer va haver de comunicar-li al propietari que no podia seguir pagant el lloguer, que llavors era de 680€. Després d’un parell de setmanes a l’atur, va trobar feina en un altre lloc però també li van deixar de pagar: ja feia 6 mesos que no rebia un sou i només li van concedir 300€ d’atur. Va dir-li al propietari del pis que quan tornés a tenir un sou li aniria tornant el que li devia, però aleshores el propietari li va comunicar que li pujava el lloguer, i o ho pagava tot ja o marxava. Sobre un lloguer de 650€ li pujava €300, un 46%, i li quedava un lloguer de 1.000€.

En la situació de tenir menors en edat escolar a càrrec i cap alternativa en aquell moment, l’Antonio va demanar al propietari que ho tingués en compte, que els deixés estar al pis i no li fes aquesta pujada de lloguer. Però el propietari s’hi va negar. Li comunicava que li rescindia el contracte i que, si el volia renovar, havia d’acceptar l’increment.

En aquest punt el cas va entrar a la via judicial, per la via ràpida, però es va aconseguir paralitzar gràcies a la intervenció del Sindicat, entre desembre de 2018 fins el gener següent. L’Antonio va decidir deixar de pagar fins tornar a trobar feina, ja que fins llavors havia seguit pagant el que podia.

Al cap de poc en va trobar, i la nova empresa el va ajudar a pagar l’entrada d’un nou pis a Cardedeu. Actualment hi segueix treballant en bones condicions.

En aquest cas, l’Ajuntament de Sant Pere es va fer càrrec de pagar llum i aigua durant els mesos que no va tenir sou, a més d’ajudar també en l’entrada al nou pis de Cardedeu. “Serveis socials van fer el que van poder”, explica. “No tenen diners ni per tot ni per tothom, anaven molt apurats”. L’Antonio comenta que la gent del Sindicat el vam tranquil·litzar molt, dient-li que faríem tot el que poguéssim. “Van aconseguir el que pensava que era impossible, no quedar-me al carrer sense res per Nadal. Van venir la secretària judicial i el manyà a treure’m, però van aconseguir aturar-ho i obtenir una pròrroga per poder seguir allà fins el gener”.

L’Antonio explica que el propietari, un dels socis de Promocions Immobiliàries Can Sant Pare SL, té més de 100 pisos en propietat, perquè de fet està ficat a més immobiliàries. Comenta que “el propietari ni entenia la meva situació ni la volia entendre. Hi ha un problema de consciència”. Explica que, per alguna raó, totes les persones que estaven de lloguer al bloc han anat marxant, apuntant a aquests mals tractes i especulació amb els habitatges del propietari. “A més l’edifici té problemes de construcció, sobretot d’humitats, perquè no es va acabar de pagar als constructors i els obrers”.

L’Antonio critica la falta d’empatia entre les persones, en aquesta època de crisi. “Cal arreglar això dels lloguers, posar límits perquè no siguin abusius. El valor dels pisos no és real, aquest pis de Sant Pere no val 1.000€ al mes”.

“Sempre que puc vaig a ajudar a les convocatòries de la PAH, perquè sé el que és. La Constitució espanyola diu que tothom té dret a un habitatge digne, però els polítics que la defensen són els mateixos que ho incompleixen. No és just, hi ha persones que no poden pagar, que tenen família, fills, circumstàncies com no tenir feina, i necessiten una solució. I aquesta no pot ser llançar-los al carrer”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.