El passat divendres 17 de gener el Sindicat de Poble de Vilamajor vam actuar d’urgència a Llinars després que ens donessin l’avís que dues famílies de persones refugiades (vuit en total, quatre d’elles menors) estaven dormint al carrer perquè Serveis Socials de Llinars no els estava donant cap alternativa. D’entre els grups que lluitem per un habitatge digne al Baix Montseny, Vilamajor ens cuidem també de Llinars per proximitat, mentre no surti un grup allà i puguem, i per això ens han contactat per aquest cas.

Aquestes dues famílies vénen de Colòmbia i han arribat recentment a Catalunya, fugint de la violència que patien al seu país. De seguida han demanat asil polític a l’Estat Espanyol, però l’Administració no els ha donat cita per tramitar-ho fins novembre de 2020. Han fet tot el recorregut possible per serveis socials d’ajuntaments, ONG com la Creu Roja i altres fundacions que tenen cura de persones refugiades per trobar un sostre fins llavors, però totes aquestes han fallat i han quedat totalment desemparades, al carrer a l’època més freda de l’any.

Els serveis socials de molts ajuntaments, com és el cas de Llinars, no disposen d’habitatges d’emergència per oferir a les persones que no tenen una alternativa habitacional. Per altra banda, sense l’empadronament no es dona accés a cap tipus d’ajut, i tot i que el dret a empadronament està reconegut per llei i cap ajuntament pot negar-se a concedir-lo, una d’aquestes dues famílies segueix sense poder-se empadronar tot i la pressió que s’ha fet al consistori des del Sindicat (tampoc els han empadronat a altres ajuntaments, com el de Granollers o Barcelona).

Finalment, després d’una negociació llarga i conversa directa amb l’alcalde, l’Ajuntament de Llinars s’ha compromès a pagar tres nits en un hostal de Cardedeu a les dues famílies, com a solució a curtíssim termini, ja que avui ja es quedaven al carrer: la Creu Roja els va procurar dues nits en albergs, però els han dit que ja han esgotat l’ajuda que els poden donar i que no els poden seguir atenent.

Fins avui doncs hem aconseguit trobar una solució per les dues famílies, que com a mínim no hauran passat aquests dies i nits al carrer. La Creu Roja del Baix Montseny també els ha proporcionat menjar per a aquests dies. Ara mateix seguim treballant per trobar solucions a més llarg termini per poder garantir el seu benestar. Per ara Creu Roja els donarà una alternativa durant uns mesos.

El moviment popular del Baix Montseny, les persones autoorganitzades paral·lelament a l’Estat, som les que ens estem movent per acollir aquestes dues famílies i assegurar que no es quedin al carrer: l’Administració ha demostrat, un cop més, ser totalment incapaç de donar una solució a llarg termini davant el drama de la precarietat habitacional actual, més enllà d’oferir, sota pressió i posant mil entrebancs burocràtics, petits pedaços de pocs dies; organitzacions com la Creu Roja i fundacions d’atenció a les persones refugiades es troben totalment desbordades i només poden atendre a una petita part de les peticions d’assistència que reben, tot i l’esforç incondicional de les seves treballadores al territori; l’Estat, tot i omplir-se la boca del “refugees welcome”, deixa persones i menors desatesos i dormint al carrer sense donar cap alternativa mentre es tramiten els papers d’asil.

Vivim un autèntic drama, veiem cada dia com el sistema atempta directament contra les nostres vides, i les úniques que hi estem podent donar una resposta estable i a llarg termini som les veïnes que lluitem dia a dia, sense cap més recurs que el suport mutu i l’autoorganització. L’estat del benestar està caient a trossos, i sembla ser que aviat vindrà una altra crisi econòmica. Per això és fonamental teixir comunitat als pobles, adonar-nos que només entre nosaltres, treballant juntes i ajudant-nos, podrem garantir-nos unes condicions de vida digna per totes. Garantim des del poble la justícia social. Cap estat ho farà. Per això també us fem una crida: tota ajuda és benvinguda, per aquest cas i tots els que estan per venir. Us esperem al Sindicat!

L’única solució, l’autoorganització! #ForçaSindicat