Contacte per a premsa:
623395765
Ressò als mitjans:
- El Nou 9 Vallès Oriental (paper): Els veïns del bloc ocupat a Vilamajor
- Nació Baix Montseny: Marina Parés: «Quan els serveis socials estan col·lapsats, el remei és ocupar habitatges buits per viure amb dignitat» [* Per aclarir el titular de l’entrevista, recordem que el Sindicat de Poble estem a favor de l’ocupació social d’habitatges buits de bancs, fons voltor i grans tenidors]
- Informatiu RTV Cardedeu: Neix el Bloc del Sindicat a Sant Antoni de Vilamajor, un edifici ocupat amb 20 habitatges lliures
- El9Nou Vallès Oriental (paper): El Sindicat del Poble ocupa un bloc de la Sareb a Vilamajor
- Diari Ara: El bloc de 19 pisos nous que han estat deu anys abandonats
- Telenotícies Comarques TV3: Ocupen un bloc de pisos a Sant Antoni de Vilamajor i reclamen lloguer social
- Directa: El Sindicat de Poble de Vilamajor fa pública l’okupació d’un bloc “propietat d’un gran banc”
- Som Vallès: Ocupen un bloc d’un gran tenidor a Sant Antoni per destinar-lo a l’emergència habitacional
- Nació Baix Montseny: El Sindicat de Poble ocupa un bloc de 19 pisos a Sant Antoni de Vilamajor
- El9Nou Vallès Oriental: El Sindicat de Poble de Vilamajor ocupa un bloc de pisos al carrer Alfou de Sant Antoni
[VÍDEOS] SUPORT AL BLOC DEL SINDICAT
➡️ sindicat.vilamajor.net/videos-suport
COMUNICAT 09/11/2020 – NEIX EL BLOC DEL SINDICAT!
➡️ sindicat.vilamajor.net/neix-el-bloc
COMUNICAT 11/11/2020 – A QUI LI EXIGIM LLOGUERS SOCIALS? – ⬇⬇⬇
Fa dos dies vam anunciar el naixement del Bloc del Sindicat a Sant Antoni de Vilamajor. Avui expliquem qui té la propietat legal del bloc: la Sareb (Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria), l’anomenat «banc dolent». Un ens creat durant la crisi del 2008 per absorbir els «actius tòxics» de la bombolla immobiliària, cases acabades o a mig acabar sense vendre i els deutes de constructores i promotores en fallida. Tots aquests actius els vam pagar el poble amb els diners dels nostres impostos. El 2015, amb més de 106.000 propietats, la Sareb era la immobiliària més gran d’Europa.
Des del Sindicat de Poble de Vilamajor exigirem a la Sareb lloguers socials per a les noves habitants del Bloc.
Sobre la Sareb, l’advocat Manuel Gabarre –autor de «Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler»— afirma:
«La Sareb és la part central d’un entramat jurídic creat per distreure l’atenció del ciutadà sobre la privatització encoberta de desenes de milers de solars i d’habitatges. A la Sareb se l’ha anomenat el banc dolent per tal de confondre la societat. (…) Encara que hagi passat desapercebut, el fonament de la Sareb és quelcom tan senzill com “agafa els diners i escapa abans que s’adonin”.»
«250.000 habitatges sufragats amb diners públics acabaran en mans de fons d’inversió deixant a més un enorme deute que serà assumit per l’Estat.»
«La Sareb ha estat una de les principals operacions polítiques que ha tingut lloc a Espanya durant els últims anys. D’aquesta operació s’han beneficiat els fons d’inversió estrangers, que venien prin-cipalment d’Estats Units, la banca nacional i alguns personatges del panorama polític com la família Aznar Botella o Rodolfo Martín Villa, que va ser conseller de la Sareb des de la seva constitució. La principal damnificada és la societat espanyola en el seu conjunt. Hem perdut l’ocasió de disposar d’un parc públic d’habitatge amb una mida suficient per fer front a l’especulació duta a terme per les elits econòmiques.»
Sareb: anatomía de un desfalco, ctxt, 2019
Al reportatge destacat de la Directa 508, Gemma García explicava:
«Mentre cada dia, només a Catalunya, vora una trentena de famílies són desnonades, almenys 29.479 cases de grans propietats continuen deshabitades. Gran part de les claus que n’obren els panys són del BBVA, la Sareb, Blackstone, CaixaBank i Bankia. Entre els cinc acumulen gairebé el 78,8% dels pisos (23.242) que consten al Registre d’habitatges buits i d’habitatges desocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya, un dels fruits del Decret llei 1/2015.»
«Frec a frec amb el BBVA, el contenidor d’actius tòxics dels bancs ocupa el segon lloc en el rànquing d’habitatge buit. En part finançada amb diner públic, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) va ser creada pel Partit Popular el 2012 i va convertir-se en la major immobiliària d’Europa. Ara, quan només li queden set anys per vendre’ls, encara acumula en els seus balanços 132.000 pisos, locals i solars. I en el registre, 5.828 pisos buits, vora un 20% del total.»
Bancs, Sareb i fons d’inversió acaparen milers de pisos buits, Directa, 2020
El 2015 la PAH va presentar arreu de l’estat espanyol la campanya #LaSAREBEsNuestra:
«Amb més de 106.000 propietats, la Sareb és la immobiliària més gran d’Europa. A sobre, és una entitat que és 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (així que la major part dels seus diners també és de totes). Però enlloc de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027. Gràcies a la pressió ciutadana, la Sareb ha cedit 2.000 habitatges a les comunitats autònomes el 2014. Però diem que és massa tard, i sobretot massa poc. (…) En comptes de rescatar la gent, es va rescatar la banca amb els nostres diners.»
«Les quatre entitats que gestionen els actius de la Sareb, tres d’elles fons d’inversió nord-americans, estan finançant directament el rescat a la banca, mentre que nosaltres, la gent del carrer, paguem els comptes. I mentre patim més de mig milió d’execucions hipotecàries i centenars de milers de desnonaments, menys que el 2% del parc immobiliari a l’estat espanyol està dedicat a l’habitatge social.»
«Considerant que ja ho hem pagat la ciutadania, exigim que els habitatges de la Sareb serveixin NO per a l’especulació sinó perquè hi visqui la gent. Prou d’especulació, volem un habitatge digne per a totes. Un parc d’habitatge en mans de la ciutadania, amb lloguers estables i assequibles.»
La SAREB es nuestra, PAH, 2015
El 2016 Laura Aznar i Roger Palà publicaven una investigació a Crític amb aquesta gràfica:
El 2020 des del Sindicat de Poble de Vilamajor hem fet aquest mem:
EXPLICAT EN CARTELLS QUADRATS:
Que entren cuan ja tot esta preparat i legal. No abans. Que siguen les costumbres ni musica massa forta, ni corredisses de nens en les escaleres a tota hora. Res de ropa colgant als balcons. Terrases netes….