En aquesta història, parlem amb un jove de Sant Antoni que va viure condicions laborals nefastes en un restaurant del poble. Tampoc ha volgut donar noms per evitar conflictes.

La seva experiència en el sector hostaler a Vilamajor va durar dos anys, en els quals va constatar la precària situació de les treballadores: “En primer lloc, gairebé totes les treballadores cobràvem en negre, sense cotitzar, sense baixes i sense estar assegurades”. “Només dues de les nou persones que treballàvem en el restaurant tenien contracte. Però tampoc era sinònim de cobrar el salari. Els deutes amb les treballadores eren habituals i perpetus, creant inestabilitat econòmica a les treballadores, la sensació d’estar treballant gratuïtament i una ràbia creixent dia a dia”.

Comenta que els deutes del restaurant amb els proveïdors també eren habituals i creaven molts problemes per la falta de productes i per haver d’anar a comprar-los al supermercat abans d’obrir les portes al públic. Recalca que “la mala gestió econòmica era evident i a qui més repercutia era a les treballadores, sobretot a les de més edat”.

Pel que fa al tracte personal, explica que “era molt desagradable, els amos del restaurant sempre cridant, humiliant i menyspreant a totes les treballadores”. Era una de les causes principals per les quals l’equip de treballadores era molt variable, ja que la decència impedia tolerar aquella situació. “En repetides ocasions les treballadores estàvem enfadades amb un dels caps pels seus comentaris xenòfobs i masclistes, però poc podíem enfrontar-nos sense el perill de perdre el sou precari”.

Aquestes van ser les principals sensacions que transmetia el restaurant a les treballadores i la causa per la qual, com moltes altres, va decidir marxar d’allà.

A la pregunta de què hauria permès millorar la situació, comenta que “si hi hagués hagut una millor gestió, sobretot econòmica, no hauria estat tot tan boig. Per altra banda, la pressió que vam fer va ser molt lleu. No ens vam plantar com calia, tot i que la situació no era gens tranquil·la per nosaltres”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.